No tinc dubte que l'Horta Sud viu en l'actualitat un interessant moment de la seua història, marcat entre altres coses per la recuperació del nostre patrimoni i per la creació de vincles culturals i socials entre tots els municipis que la conformen. És per això que el congrés d'història que en aquests dies se celebra i més concretament l'exposició que presentem, ens permet mirar des d'una òptica dinàmica i moderna la nostra història per a encarar el futur.

I com a part fonamental de la història, passada, present i futura està la cultura, un senya d'identitat dels pobles, capaç de generar diàleg i enteniment entre les diferents societats, i el que és més important, la cultura ens fa ser persones més tolerants i obertes, en definitiva, més lliures.

A través de les obres que en aquesta exposició es presenten, cada autor reflecteix una personalitat singular, així com una particular i personal interpretació del fil conductor que uneix a totes elles: l'Horta Sud, al voltant de la qual han sorgit a inspiració els sentits i les emocions que han forjat les obres.

No m'agradaria acabar sense felicitar a tots els i les artistes que han participat i col•laborat amb les seues obres en aquesta exposició, totes elles d'un alt nivell artístic i creatiu i invitar-vos perquè la visiteu en el nostre Castell Palau.

Elvira García Campos
Alcaldessa de Alaquàs

Mirar cap avant per a construir un futur millor per a l'Horta Sud és el nexe d'unió entre l'exposició “Al Mirarte: l'Horta Sud i el V Congrés d'Història de l'Horta Sud”. I és que no es pot construir el futur d'una terra, sense conéixer bé el seu passat, com s'està fent en el marc d'aquest congrés aquests dies i sense tirar una mirada diferent i diversa al seu present, a través de seixanta punts de vista.

Caja Mediterráneo vol, per la seua banda, no sols estar present en la vida actual de les localitats que componen l'Horta Sud, sinó ajudar a estudiar el seu passat per a així, seguir amb força en un futur. Perquè CAM és una entitat que, a més de realitzar el seu treball com a entitat financera que forma part del teixit empresarial i social de l'Horta, a través de la seua Obra Social, aconsegueix arribar a tots els ciutadans, no sols als seus clients, i tornar, d'alguna manera, a tota la societat, el que una part molt important li ofereix cada dia.

El congrés ofereix per tant l'oportunitat de mostrar a la ciutadania, la interessant història d'una comarca tan rica com aquesta, perquè es tracta d'un congrés obert als pobles i les seues gents i no sols a historiadors, estudiosos i investigadors.

D'altra banda, els seixanta artistes que “miren” de prop la comarca de l'Horta Sud i que ens ofereixen, així, seixanta formes de mirar-la i seixanta punts de vista, formen part d'un col·lectiu, arteEnred, els objectius de la qual coincideixen plenament amb els que ens marca la nostra entitat en la línia estratègica de cultura.

Promoure artistes, acostar la cultura i l'art en totes les seues facetes a la població, fomentar noves formes d'oci o buscar la comunicació i l'intercanvi d'idees, no són només objectius de arteEnred són els objectius també de Caja mediterráneo.

Esperem que aquest catàleg que té en les seues mans l'ajude a conéixer millor la riquesa i la bellesa de la comarca de l'Horta Sud i que d'ací a uns anys, estudiosos, historiadors i investigadors, l'utilitzen per a un futur congrés d'història.

Benito Nemesio.
President Territorial de Caja Mediterráneo en València.

Davant d'esta exposició del col·lectiu ArteEnred, multi-autorial-disciplinar, es reafirma la màxima del decàleg professional de l'art: que la sort et trobe treballant.

Tenim un títol general per a totes les exposicions que fem, “Al-mirarte”, comprenent aquest genèric el tema puntual, en aquest cas, l'Horta Sud, que enllaça amb el del V Congrés d'Història de la mateixa comarca. En les nostres exposicions, tots els artistes estan per la seua capacitat efectiva cap als problemes de l'art, són al seu torn autogestors i cada mostra serveix d'autovalidació i, per a mi, el més important, d'experimentació i aposta a l'encreuament d'experiències, amb tot el que comporta de vulnerabilitat i risc.

En Al-Mirarte es troba una associació d'afinitats establerta per coincidència d'interessos, però no es deté ací, és una posada a prova de les capacitats per a establir un punt de negociació amb el discurs, (pense que les exposicions col·lectives, quan sorgeixen d'una necessitat discursiva, són el millor diàleg), amb els agents culturals, amb els crítics i amb tots aquells que tenen interessos i que es veuen involucrats en un sistema tan complex com és el que rodeja a l'art.

El muntatge i realització d'una exposició col·lectiva com aquesta és un exercici de lectura de doble tall: llig les obres produïdes i l'entorn de producció. I, per a què? Per a assenyalar un estat de l'art basant-se en el mode en què es realitzen processos cognitius, que fan possible obres com les que exposem, que podríem anomenar d'art contemporani. Ja va dir Kandinsky, que tota obra d'art és filla del seu temps i que moltes vegades és mare dels nostres sentiments. De la mateixa manera, cada període de cultura produeix un art propi que no pot repetir-se. Pel que cada artista s'expressa amb total llibertat i originalitat, la seua obra parteix de la idea que l'art no és només el que es veu sinó el significat que ens deixa al mirar, el veure més enllà del que veiem, el sentir més enllà del que pensem, el simple fet de deixar-nos portar i envoltar per allò que desconeixem, però que no podem deixar de mirar.

I és ací on sorgeix el títol genèric de les nostres exposicions Al-Mirarte: la mirada, modes de veure d'un col·lectiu sobre un tema triat, en aquest cas l'Horta Sud, i a partir d'ací ens posem en marxa i apareix la qüestió de la creativitat i específicament la producció i representació que plasmem en les nostres obres.

A vegades, aquesta mirada és fruit de l'encabotament o de la casualitat, però sorgeix.  Giacometti, en un reportatge que li fan quasi al final de la seua vida, diu que l'art  és un mitjà de veure i insisteix a donar a veure el que no es pot reeixidament representar, la seua obra comença en el moment que ell creu que fracassa quan vol representar allò que veu, ell vol copiar el que veu, vol mostrar el que veu, però es troba amb el fracàs d'això que vol mostrar, i apareix quelcom, la seua original manera de treballar, la seua obra, i que crec que val la pena conéixer.

També Bacon, en el seu mode de treballar, introdueix quelcom paregut, intenta copiar el que veu, quan ho està copiant se li provoca una taca, l'atzar de la producció artística produeix una taca. La taca que apareix en la tela, transforma, transfigura el que està fent i el seu mode de veure'l, i llavors dóna a veure quelcom que es converteix en una transfiguració d'allò que s'ha percebut, però que també li permet percebre d'una altra manera. Ell el crida un esdeveniment, que estaria entre l'atzar de la taca i quelcom que no sap definir, però que vindria d'una espècie de voluntat interior, d'un intent de percebre, de veure més enllà d'allò vist.
 
Llavors em pregunte, veiem o construïm?, si la percepció visual suposa una construcció, el que veiem és el que construïm, no la realitat tal qual ens és donat. Per tant la imatge no és un reflex, no és còpia, sinó que és la nostra creació. Canvia d'aspecte, regira de lloc un mateixa dada per a presentar-lo d'una altra manera, o siga que en la imatge que nosaltres representem hi ha creació, evidentment aquesta imatge no és la rèplica especular de l'objecte.

Ara bé, què és el que fa que la percepció se'ns presente com una construcció, que el que veiem siga quelcom que no és la dada pura de la realitat sinó quelcom que construïm amb això? Pense que el que fa, el que organitza tot mode de veure, és la mirada. Es pot dir que en tot veure, hi ha una mirada que ordena, que configura espais, que dóna forma peculiar a les dades percebudes, tant en la creació artística com en la vida. Crea espais, alguns absolutament virtuals, l'espai de l'amor per exemple, construït per l'encreuament de les mirades.

La mirada fa de la percepció una manera de veure que és específic, construeix espais diferents de dades semblants. A aquest mode de veure constituït per la mirada, podem pensar-lo com a característic d'èpoques, de sectors socials, de societats, també pot ser el mode de veure singular d'un subjecte. Resumint, el que vull dir és que el que ens apareix com perceptum, en realitat específicament és un fictum, una ficció constituïda amb dades de la realitat, cada època té un fictum dominant i la nostra no s'escapa, el vertader acte artístic, em pareix, consisteix a poder veure més enllà del fictum de cada moment.

També tenim la mirada que es dirigeix a l'obra d'art, aquesta no és un simple exercici visual, és un feix relacional on s'opera un intercanvi d'informacions, reflexions, sensacions, emocions entre la personalitat de l'autor i la del que mira. Aquest intercanvi fa que l'obra viva i reba consideració. L'enriquiment és mutu. L'obra només s'entrega totalment a qui s'obri a ella amb la seua sensibilitat, la seua experiència de la vida, la seua cultura. La qualitat de l'obra exigeix la qualitat de la mirada, mentre que la mirada investeix l'obra amb els seus propis poders d'imaginació.

L'obra viu de la mirada, està feta per a ser vista. Però ella ens veu mirar-la i veient que ens veu, ens veiem. L'ull veu, la memòria interpreta, la imaginació fantasieja. L'emoció pot llavors embargar-lo i transportar-lo a u, ja que l'art sempre té quelcom nou per a donar-nos i, a més, hi ha persones com les pertanyents al col·lectiu ArteEnred, disposades a mostrar-lo i crec que això és bo.
Voldria acabar amb una frase que em va dir un amic i que m'acompanya sempre “L'ART FA ESPECIAL ALS QUE S'ANIMEN A ENTENDRE'L”.

 

 

Enrique Montoro
Artista Plástico

El deambular artístic de l'associació arteEnred ens porta ara fins a Alaquàs. Si, a Llombai, “Els moriscos” va ser el punt de referència de l'exposició, ací no dista massa el plantejament expositiu.

Emmarcada dins del V Congrés d'Història de l'Horta Sud, part de les propostes són coincidents ja que entre els comunicats que podem trobar en les diferents ponències, es troben els relacionats amb la seua història, i aquesta, s'escriu i rubrica també amb cal·ligrafia àrab.

No obstant això, en aquest cas, el plantejament de l'exposició és prou més ampli perquè l'espectre que comprén és molt major; l'Horta Sud, la seua història, art, geografia, llengua, etnologia, cultura popular i molts altres vessants que enriqueixen la comarca.

En un marc incomparable com és el Castell d'Alaquàs, novament ens donem cita en una exposició multitudinària on s'entrecreuaran estils, tendències, vocació i genialitat, actituds i posada en escena, quelcom ja quotidià en el plantejament artístic d'arteEnred. Aquest moviment de quadres i escultures, de peces ceràmiques, de textos trobats amb els traços de tinta, amb el pinzell, amb el foc del forn o el cisell del pedrapiquer, ens eleven novament a un estatus que estem obligats cada dia a tindre més alt, és la nostra exigència com a individus i com a grup, hem d'obrir la ment a aqueixos plantejaments arriscats però potents, fem “l'obra” i no una obra, és important com a principi, el nostre compromís amb tots i cada un dels plantejaments artístics, hem de caminar un camí per a avançar i la nostra obra amb nosaltres, no s'ha d'estancar, no hem de ser conformistes, sempre podrem donar una miqueta més dels fantasmes que recorren el nostre interior i que ens fan vibrar.

No podem oblidar AL-MIRARTE, el nexe que està unint en aquest moment les exposicions d'arteEnred, ple de connotacions; àrab, artística i intimista: “AL”, “MIRAR”, “MIRAR-TE”, “ART”.
    
“Despierta, tiemblo al mirarte;
dormida, me atrevo a verte.
Por eso, alma de mi alma,                     Gustavo Adolfo Bécquer     
yo velo mientras tú duermes.”                

Fidel reflex del romanticisme espanyol, l'art de la poesia o la poesia en l'art; tal vegada la literatura hauria d'estar molt més present en la nostra associació. I com un xicotet homenatge, part d'un sonet d'algú gran de la nostra terra.

“Pero al mirarte y verte la sonrisa
que te produjo el limonado hecho,         Miguel Hernández
a mi torpe malicia tan ajena,”
                 

José Manuel Ramos
President  APAP. arteEnred